top of page
Buscar
Roser Fenes

SALUT BUCODENTAL

Actualizado: 30 ago 2019

Les malalties bucodentals són les malalties no transmissibles més comunes i afecten a les persones durant tota la seva vida causant dolor, molèsties i inclús la mort ( per que poden provocar una infecció sistèmica)

Les malalties buco-dentals afecten a la meitat de la població mundial (3580 milions de persones)

La càries és el trastorn principal i després hi ha la periodontitis que ocasiona la pèrdua de les dents i això porta a un deteriorament de la salut en general en moltes persones que no poden pagar els tractaments per ser molt costosos o per que viuen en països subdesenvolupats.

La causa de la majoria de malalties bucodentals són en gran part comportamentals i fan referència a mals hàbits. Son:

-alimentació rica en sucres

-consum tabac

-consum alcohol

-mala higiene

-poc fluor

Una manca de salut buco-dental pot impedir mossegar, mastegar, somriure, o parlar.

Quasi totes les malalties son previsibles o tractables en les etapes inicials.

HIGIENE BUCODENTAL

Una bona higiene bucodental la tindrem si adoptem 4 hàbits:


-RASPALLAT

-NETEJA AMB FIL DENTAL O RASPALLS INTERDENTALS O IRRIGADOR

-ESBANDIDA

-VISITA PERIÒDICA AL DENTISTA O HIGIENISTA DENTAL


RASPALLAT

Una bona higiene bucal comença per un raspallat correcte que convé fer-lo després de cada menjada o si bevem begudes ensucrades i carbonatades o mengem xuxeries.

El raspallat més important i que no ha de faltar mai és el de després de sopar o el de la última ingesta abans d’anar a dormir.

Si ens raspallem massa les dents o mengem molts cítrics després de menjar podem perjudicar l´esmalt, el podem desgastar.

El correcte com a norma general es raspallar-se 2-3 cops al dia.

Es recomana raspallar-se de 3 a 5 minuts les dents, seria 10 vegades cada 2 dents.

Per un adult es recomana una pasta amb triclosan, és un bon desinfectant i bon antisèptic. De tota manera lo adequat és que l’odontòleg ens indiqui quina és la millor pasta segons les nostres necessitats.

El raspall es recomana de força mitja i de filaments i mànec recte.

Els xiclets poden ser aconsellables perque l’acció de mastegar estimula la secreció de saliva que evita que el PH de la saliva es torni excessivament àcid.

Alguns xiclets porten xilitol, el xilitol és una substància que inhibeix el creixement de la bactèria streptococcus mutans que causa la càries.

Aquests xiclets no substitueixen les ventatges del raspallat.


CÓM FER UN BON RASPALLAT?

Els filaments del raspall s’han d’introduir en l’espai que hi ha entre les dents.

S’ha de passar també el raspall per la cara interna de les dents i de les galtes, la llengua i el paladar i les genives sanes.

Quan parlem de genives sanes, parlem de genives que no sagnen amb el raspallat.

Si observem sang després de raspallar les dents lo més probable és que tinguem GINGIVITIS. La sol.lució és acudir a l’odontòleg perque avalui el problema i si és necessari fagi una neteja buco-dental

Aquesta neteja s’ha de fer periòdicament cada any.

És essencial per la salut de la persona.

El raspall s’ha de canviar cada 2-3 mesos.


TÈCNICA CORRECTA

-Col.locar els filaments del raspall sobre la geniva en un angle de 45·

-Raspallar suaument la superfície dental externa amb un moviment d’escombrat de dalt a baix i de baix a dalt o en rodona

-Després la cara interna de les dents

-Posar raspall sobre la superfície mastegadora de davant a darrera

-Raspallar llengua de davant a darrera.

-2 -5 MINUTS és el temps necessari.


NETEJA INTER-DENTAL

Es recomana neteja l’espai interdental com a mínim un cop al dia, o bé amb fil o bé amb raspallets interdentals o bé amb irrigador.

El fil dental s’hauria d’iniciar a partir dels 2-3 anys sota la supervisió dels pares fins als 8-10 anys.


ESBANDIDA

Després del raspallat de la boca i de l’espai interdental és important fer una esbandida amb col·lutori i sobretot això és essencial si hi ha un problema de càries o de gingivitis.

Si tenim gingivitis és freqüent que l’odontòleg ens recomani un col·lutori amb clorhexidina, ja que té una important activitat antibacteriana.

No és convenient abusar d’aquest col·lutori ja que ens pot danyar l’esmalt.

A més els col·lutoris eliminen totes les bactèries de la boca tant les bones com les dolentes. Les bactèries bones son les que ens defensen i si les eliminem, deixen la boca vulnerable durant un temps.

Existeixen probiòtics especialitzats en higiene bucal i dental que són molt recomanables.

Si utilitzem un col·lutori, lo primer que ens hem de fixar és que no porti alcohol, ja que s’ha demostrat que l’abús de l’alcohol incideix en més probabilitat de tenir càncer bucal.

Per fer un bon manteniment de la higiene bucal, es recomana utilitzar un bon col·lutori sense alcohol 3 cops per setmana.


PROBLEMES ASSOCIATS A UNA HIGIENE INCORRECTA

-Es desenvolupa la placa bacteriana i es forma el sarro.

-Aquesta placa bacteriana pot provocar HALITOSI ( mal al·lè).

-Pot provocar CÀRIES.

-Pot provocar GINGIVITIS i post PERIODONTITIS.

-Taques a les dents.


QUÈ ÉS LA PLACA BACTERIANA?

És una pel·lícula incolora i enganxosa formada per sucres i bactèries que es genera a la superfície de les dents i de les genives i queda dipositada allà.

Aquesta placa es produeix a partir de les restes dels aliments que no han estat netejats i a partir d’aquí les bactèries es comencen a multiplicar.

Les bactèries s’aprofiten d’aquestes restes d’ aliments i es mengen els nutrients necessaris per desenvolupar-se. I es van multiplicant.

La placa dental per altra part converteix els sucres en àcids que ataquen l’esmalt de les dents deixant a les dents sense protecció i provocant les càries.

Si aquesta placa bacteriana es raspalla, s’el·limina fàcilment però quan no es raspalla, la placa bacteriana s’endureix i es converteix en SARRO.

Aquest sarro un cop format proporciona a la placa bacteriana una superfície més gran per créixer i reproduïr-se.

Quan aquesta placa bacteriana es calcifica formant el sarro, es necessari anar a l’odontòleg per que l’higienista dental ens faci una higiene dental amb ultrasons.

Aquesta placa bacteriana és la principal causa de la caries i les malalties peridontals.

Les malalties peridontals apareixen quan el sarro inflama la geniva provocant sagnat.

Si veiem que quan ens raspallem les dents ens sagnen, probablement tenim una GINGIVITIS.


ES MOLT IMPORTANT PREVENIR, UN COP LA PLACA BACTERIANA JA ESTÀ FORMADA, S’HA D’ANAR A L’ODONTÒLEG.

Es recomana raspallar molt bé les dents abans d’anar a dormir perque durant la nit no tenim l’efecte protector de la saliva.

Durant el dia masteguem i al mastegar segreguem molta saliva, i amb la saliva es forma menys placa bacteriana.

Per la nit es més fàcil que es formi la placa dental ja que no segreguem saliva.

Per tant és important netejar molt bé les dents abans d’anar a dormir perque no quedin restes de menjar.


QUÈ ÉS LA PERIODONTITIS?

És una INFECCIÓ GREU de les GENIVES que danya el teixit tou de la geniva i destrueix l’os que aguanta la dent.

La periodontitis pot provocar la pèrdua de les dents.

Si tenim genives amb dolor, sagnat, dolor al mastegar, genives vermelles, genives que es van quedant petites i es veuen les dents més llargues, mal al·lè, dents que es mouen, més espais entre les dents … s’ha d’acudir ràpidament a l’odontòleg, quan abans actuem millor.

La periodontitis comença amb una irritació de les genives i petit sagnat ( gingivitis), si es detecta a temps i s’actua fent una neteja d’aquest sarro i posteriorment una millor neteja a casa cada dia, segurament es podrà sol·lucionar.

El problema és quan la inflamació ja és continuada, llavors es formen bosses entre les genives i les dents que s’omplen amb placa, sarro i bactèries.

Finalment aquestes bosses es fan més profundes i poden causar la pèrdua de teixit i de l’os, i després les dents es van afluixant i provoquen la pèrdua de les dents.

A més aquesta infecció crònica continuada pot passar a la sang i provocar una sobrecàrrega al sistema immunitari que repercutiría amb inflamació general de tot el nostre cos.


IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENTACIÓ i EVITAR FUMAR

Hem de tenir en compte el que mengem, perque els sucres tenen un alt poder cariogènic.

I com hem dit les càries son la principal malaltia bucodental.

Cóm s’origina una càries?

La càries es produeix quan la placa bacteriana que es forma a la superfície de la dent converteix el sucre dels aliments o begudes ensucrades en àcids.

Aquests àcids amb el temps dissolen l’esmalt dental i la dentina.

La dieta afecta al PH i a la composició de la saliva.

Els aliments que tenen sucre de qualsevol tipus poden ser els causants de la caries dental.

Lo ideal es controlar la quantitat de sucres que consumim, per fer-ho cal llegir les etiquetes dels productes que comprem tant aliments com begudes descartant els que portin sucres afegits que normalment els trobem a les begudes refrescants, els caramels, dolços, bolleria i pastisseria.

També tenir en compte que els aliments que s’ingereixin en el transcurs d’un menjar resulten menys nocius perque durant el menjar s’allibera més saliva, la qual ajuda a reduir els efectes dels àcids.

A mig matí o a l’hora de berenar s’aconsella menjar fruita, iogurt, formatge o hortalisses crues, com la pastanaga.


TABAC

Es considera el pitjor enemic de la boca i particularment de les genives.

El tabac provoca directament el desenvolupament de la gingivitis i la periodontitis ocasionant en els fumadors problemes molt desagradables i visibles.

El tabac provoca halitosi ( mal al·lè)

Sequedat i irritació de la mucosa de la boca i de les vies respiratòries, que també contribueix a la falta d’oxigenació de la boca i higiene de la boca.

El tabac provoca un canvi en el color de les dents DENTS GROGUES.

El tabac també altera la percepció dels sabors especialment el del gust salat, i es tendeix a abusar de la sal, fet que augmenta la pressió arterial.

Tanmateix degut a que el tabac disminueix el reg sanguini de les genives ( les genives tenen un color rosa pàl·lid) , aparentment no semblen tan inflamades com realment estan ni sagnen tant com seria lo normal, per això la persona fumadora ha de ser conscient que ha de visitar l’odontòleg amb regularitat perque una periodontitis pot quedar emmascarada fins que ja sigui massa tard.

El fum dels cigarrets està composat de 4000 components que son tòxics dels quals 400 son cancerigens.

Els fumadors tenen una disminució clara de les defenses de la geniva front a l’atac bacterià, lo que fa molt més probable la malaltia peridontal.

Els fumadors tenen 3 vegades més de probabilitats de tenir periodontitis i tenen un pitjor pronòstic perque la malaltia evoluciona molt més ràpidament.

Diguem que un 90% de les persones que no responen bé al tractament de la periodontitis son fumadors.

També hi ha el doble de fracassos en el tractament amb implants dentals.


QUÈ PODEM FER SI TENIM CÀRIES?

En tot el món hi ha 2400 milions de persones que pateixen càries en dents permanents.

La CÀRIES és una malaltia infecciosa, la seva característica més important és l’augment de bactèries dolentes dins la placa dental ( STREPTOCOCCUS MUTANS I LACTOBACILUS)

Aquestes bactèries quan estan en contacte amb els carbohidrats i els sucres fabriquen àcids.

Quan s’ha produït molt àcid, el PH de la boca baixa per sota del 5,5, i aquest PH tan àcid desfà l’esmalt de la dent, aquest procés es coneix com DESMINERALITZACIÓ.

La teràpia del FLUOR és la més freqüent per promoure la REMINERALITZACIÓ.


QUÈ FA EL FLUOR? Fa que la dent sigui resistent a l´àcid.

Abans es donava suplements de Calci, però avui en dia s’ha vist que no hi ha cap connexió entre la sang i l’esmalt de les dents.

El calci per remineralitzar les dents s’hauria de dissoldre a la saliva.

Quan anem a fer-nos una higiene bucodental després de la neteja normalment es fa un tractament amb fluor.

Aquest fluor té la capacitat de reforçar la superfície de la dent durant 30 minuts després de la seva aplicació, per això es recomana als pacients que no mengin ni beguin ni s’esbandeixin la boca durant 30 minuts després de la seva aplicació.

Quan el risc de càries és més gran o especialment en dents extremadament sensibles es fa un tractament amb vernís de fluor. En aquests casos no es pot menjar ni beure durant 4 hores ni tampoc es pot raspallar-se les dents durant 24 hores.

Es important canviar de raspall per evitar infecció microbiana. I utilitzar seda dental per assegurar un bon repartiment del vernís.

El vernís de fluor ja es pot fer amb nens molt petits per ajudar a prevenir les càries i de 2 a 4 vegades l’any.

A vegades ho fa inclús el pediatra. S’aplica amb un pinzell. Això ho decidirà el pediatra perque un excés de fluor abans dels 8 anys pot tacar les dents

En què consisteix la teràpia del fluor?

Consisteix en utilitzar el fluor de manera tòpica , és molt comú utilitzar pasta de dents amb fluor o col·lutoris amb fluor.

Les dents es desmineralitzen perque son poroses i aquests poros es van fent més grans, quan fem una teràpia amb fluor, els minerals perduts son retornats a l’estructura mol·lecular de la dent.

La majoria de pastes dentals d’avui dia tenen fluor normalment tenen 1450ppm de fluor (0,32%)

Una pasta rica en fluor té 4950ppm (1,1%)

El fluor és segur i efectiu com a prevenció de la càries.

El fluor més segur és el fluorur de sodi.

Podem trobar concentracions de 0,05% de fluor, en aquestes concentracions el fluor no és suficient per combatre la càries.

Si tenim risc de càries recomanem el col·lutori.

Indicacions per fer una teràpia amb fluor :

-tenir punts blancs a les dents

-alt risc de fer càries

-desenvolupament de càries

-tractament amb ortodòncia

-per reduir la sensibilitat dental

-per protegir l’arrel

-quan hi ha poca saliva

Abans de començar qualsevol tractament consultar l’odontòleg.

Els nens haurien de rentar-se les dents amb pasta fluorada a partir de l’aparició de les primeres dents, amb l’ajuda d’un didal de silicona.

Aquest fluor NO s’ha de BEURE, només ajuda quan està a la boca.

El fluor redueix la desmineralització i promou la remineralització de les dents perque té una acció tòpica a la saliva i afecta a les bactèries de la boca.

Durant dècades a partir dels anys 50 es va posar fluor a la canalització de l’aigua pública pensant que prevenia les càries i enfortia els ossos. Avui en dia se sap que no hi ha cap connexió entre el fluor que ingerim i les dents i a molts països s’ha retirat aquesta llei perque no hi ha unanimitat en decidir quina és la dosi segura de fluor. S’ha vist que una carència causa descalcificació als ossos però un excés també pot ser perjudicial a nivell cerebral, pot causar trastorns irreversibles al cervell ( efecte sedant).

Riscos del tractament amb fluor

Un excés de fluor pot decolorar o tacar les dents per sempre, i també un excés debilita l’esmalt provocant més càries.

L’excés de fluor és irreversible. Per tant no farem tractaments sense consultar l’odontòleg.

També s’ha de tenir en compte que hi ha nens que s’empassen el col·lutori, s’ha d´advertir d’aquest perill als nens i en tot cas administrar amb una gasa.

No ens convé prendre dosi extra de fluor pel nostre compte a menys que ens ho recomani l’odontòleg.

La salut de les nostres dents depèn més que del fluor d’un bon raspallat després de cada menjar i d’evitar l’excés de sucre i d’aliments refinats entre hores.


ATENCIÓ BUCODENTAL DE 0 A 15 ANYS

Les dents dels nens tenen la mateixa estructura que les dents dels adults però les capes de les dents son més fines i per tant menys resistents especialment a les càries.

Es per això que hem de vigilar molt amb una bona neteja i una alimentació no rica en sucres.

Si surt una càries en una dent de llet, la càries pot afectar a la dent definitiva i néixer ja amb la càries.

El període de mineralització de les dents de llet del nen té lloc a l’úter de la mare el segon trimestre de l’embaràs. Això explica perque alguns medicaments com les tetraciclines o el fluor en grans quantitats pot tenyir les dents dels nens si es consumeixen durant aquesta etapa de l’embaràs.

Les dents de llet solen sortir cap als 6 mesos de vida del nadó i surten abans en les nenes que en els nens.

Aquestes dents de llet les tindrà el nen fins normalment als 7 anys, edat en que començaran a caure.

Primer cauran les dents de baix i després les de dalt. I també sortiran primer les de baix que les de dalt.

SI VEIEM QUE LES DENTS DE SOTA VAN PER SOBRE DE LES DE DALT, S’HA D’ANAR A L’ODONTÒLEG QUANT ABANS MILLOR.

Als 3 anys els nens ja tenen les 2 arcades completes de dents, unes 20 dents.

La succió ja sigui de xumet o de dit pot provocar certs desordres, des de la deformació del paladar a que les dents no tinguin una posició correcta. Per això es especialment important treure aquest hàbit abans de la dentició definitiva als 7 anys, edat en que les conseqüències poden ser molt greus.


LA CAIGUDA DE LES DENTS

NO es recomana arrencar les dents de llet que es mouen. Es habitual que es moguin i si l’arrenquem abans de temps, pot trencar-se l’arrel i pot ser que només treiem la corona. Lo millor és esperar a que caigui sol.

La calcificació de les dents definitives va dels 3 mesos als 7 anys és per això que no es recomana fer tractaments de fluor pel nostre compte i alguns antibiòtics ( tetraciclines) estan contraindicats perque podrien tacar l’esmalt per sempre.

La primera dent definitiva que surt és el primer molar, es diu el queixal dels 6 anys, aquest queixal és el responsable d’organitzar la dentadura de forma harmoniosa ja que és el punt a partir del qual es reparteixen les forces per mastegar, però hem de vigilar aquest queixal perque és el que té més probabilitats de tenir càries perque té unes fissures on es posa fàcilment el menjar. Si es perd aquest queixal, totes les dents del costat es desplaçaran. La majoria de programes de prevenció de càries es centren en salvar aquest queixal.

Quan un nen l’odontòleg o higienista dental valora risc alt de càries en un nen es pot fer un sellat dels queixals que es preveu que estan en risc. AMB EL SELLAT S’EVITEN LES CÀRIES.

A vegades s’amunteguen les dents, encara tenim les de llet i surten les definitives, això és normal i no ens ha de preocupar. La mandíbula s’eixampla i els molars definitius son més estrets que els de llet, tot es posa al seu lloc poc a poc.

Les dents han d’estar correctament alineades als 10-12 anys.

Si abans d’aquesta edat la posició de les dents no és la correcta, no ens hem de preocupar. Si passats els 10-12 anys la posició de les dents segueix sent incorrecta, es poden realitzar tractaments d’ortodòncia per alinear les dents.

Què passa si falten dents definitives? Això és bastant freqüent. Hauríem de fer una radiografia de lo que anomenem la fórmula dentària, d’aquesta manera veurem les dents definitives que encara no han sortit i també pot ser que no hi hagi la peça, en aquest cas l’odontòleg valorarà si cal recórrer a un implant o si cal fer una ortodòncia en el cas que els canins surtin en llocs incorrectes o no baixin sols

Cóm escollir el primer raspall de dents? Escollir un raspall amb capçal petit per poder accedir fàcilment a zones posteriors i amb un mànec no massa llarg que li permeti al nen agafar-lo fàcilment.

Es recomana començar l’aprenentatge com un joc perque el nen s’habitui a jugar amb el seu raspall de dents i s’aconsella als pares que es rentin les dents amb ells per que el nen copií com ho fan els pares.

A partir dels 2 anys ja es podrà incorporar la pasta, fins llavors no, per disminuir el risc d’ingesta de fluor.

Abans del 2 anys es recomana netejar amb un didal de silicona la boca del nen, això es recomana fer a partir dels 6 mesos de edat per netejar restes de menjar que hagin pogut quedar a la boca.

Nens amb ortodòncia

Els nens que porten aparells mòvils, se l’han de treure i netejar-se amb el raspall i pasta habitual després de cada menjar i després tornar-se a posar l’ortodòncia.

Els nens que porten aparells fixes, tenen autèntics ganxos enganxats a les dents i en aquests ganxos hi queden molts restes de menjar i bactèries. L’aparell també provoca una inflamació de les genives, ells s’han de rentar encara més detingudament després de cada menjar les dents SEMPRE.

IGUALMENT ViGILAR ELS ALIMENTS I BEGUDES ENSUCRATS.

ATENCIÓ: NO RENTAR DENTS AMB PASTA DENTAL DESPRÉS DE PRENDRE ALIMENTS O BEGUDES ÀCIDES.

EXEMPLE: COCA-COLA.

Quan mengem o bevem quelcom àcid l’esmalt de la dent es fa porós i si en aquest moment rentem la boca podem perjudicar l’esmalt que està despullat.

Si els brackets fan feridetes o irritacions a la boca, hi han unes barretes de cera que en tallem un trosset i ho posem a la zona que causa la irritació. Per la zona irritada hi han gels i sprays que calmen i reparen ràpidament.

Color en la dentició definitiva

Les dents definitives no son tan blanques com les de llet. Per tant és normal que les dents definitives tinguin un color més groc i NO hem d’utilitzar pastes blanquejants en nens.

Hi han aliments com les mores o les groselles que poden tacar l’esmalt per prevenir això, és important raspallar-se sempre després de menjar-ne.

Alguns medicaments poden tacar l’esmalt, com per exemple el ferro, es recomana prendre’l amb una palleta.

També els tractaments amb clorhexidina, un col·lutori que es recomana per baixar la imflamació de les genives, però no s’ha d’utilitzar més dies de lo pactat amb el metge.

MOLT IMPORTANT: Quan ens recomanen fer un tractament amb clorhexidina, hem de tenir en compte que el col-lutori amb clorhexidina s’ha de fer servir 10 minuts mes tard mínim després d’haver-nos rentat les dents. El motiu és que si no, no ens faria l’efecte desitjat perque els principis actius de la pasta dental i el col·lutori amb clorhexidina no son compatibles. Per posar un exemple, quan ens rentem les dents amb pasta dental ens posem un impermeable i si després plou ( el col·lutori amb clorhexidina) no ens mullaríem gens.


LLAGUES O AFTES BUCALS

Son lesions de tipus ulcerós amb forma rodona o ovalada tenen un color blanc i al voltant estan vermelles i fan molt de mal.

Les càuses no es limiten a la falta d’higiene sinó que a menys que siguin degudes a una mossegada accidental o a una ferida provocada per ortodòncia, estan associades a una debilitat del sistema immunitari.

Es tracta amb gels o sprays i probiòtics. El tractament és molt efectiu.

Atenció: si la llaga fa molt de temps que la tenim i no es cura malgrat els tractaments i una bona higiene, acudir a l’odontòleg o metge immediatament ( son característiques típiques del càncer de boca)

Comentar també que hi ha una malaltia molt típica de l’Àfrica subsahariana que afecta als nens de 2 a 6 anys amb malnutrició. Aquesta malaltia es diu NOMA, i comença amb una llaga a la boca ( signe d’un sistema immunitari deprimit), aquesta llaga progressa ràpidament i es va extenent, si no es tracta és mortal en un 90% dels casos, és una malaltia que requereix en molts casos cirurgia de reconstrucció facial molt complexa.


CANDIDIASI

És una malaltia bucal que es pot extendre fins al coll i als llavis i es caracteritza per lesions blanques o groguenques.

Entre les càuses està la debilitat del sistema immune, com a efecte secundari d’un antibiòtic, d’una quimioterapia o d’una diabetis.

Es tracta amb xarops que s’han de mantenir a la boca durant uns minuts i empassar després i probiòtics intestinals per pujar les defenses.


LLENGUA GEOGRÀFICA O GLOSITIS

És una imflamació benigna de la llengua. S’estudia quina pot ser la causa, s’apunta a una possible causa genética, hormonal o per falta de vitamines, sobretot vitamina C.

Es millora millorant la higiene bucal i la flora bucal, amb probiòtics intestinals i bucals.


LLAVI LEPORÍ I PALADAR EMFONSAT

Afecta 1 de cada 1000 nens que néixen.

Hi ha una predisposició genètica com a qualsevol anomalía congénita però també influeixen la nutrició materna deficient, el consum de tabac, l’alcohol i l’obesitat durant l’embaràs.

Fa falta cirurgia i es possible la rehabilitació total.


BRUXISME

És l’hàbit d’apretar les dents de forma involuntària que és més freqüent en nens. Se sol donar a la nit en la 1ª fase del son.

És molt freqüent de 6 a 10 anys, època que coincideix amb la caiguda de les dents de llet i la sortida de les dents definitives.

Causes del bruxisme:

.tensió, stress, ansietat

.alteracions del son

.cucs ( PARÀSITS INTESTINALS)

.mal de cap o d’oida

Si el bruxisme és puntual o transitori no se li ha de fer cas.

Però si persisteix s’ha d’anar a l’odontòleg per veure si hi ha hagut desgast dental i el grau d’afectació muscular.

Es possible que s’hagi de dormir amb una férula de descàrrega o un protector dental de silicona per evitar major desgast.

Tant si és un nen com si és un adult qui pateix el bruxisme, es recomana que fagi activitats a l’aire lliure abans d’anar a dormir, qualsevol activitat que sigui relaxant les hores abans d’anar a dormir ens será beneficiosa. L’esport, la lectura, escoltar música son bones maneres d’aconsseguir-ho i al contrari estaría contraindicat veure la TV, l’ordinador, la consola o el mòbil.

També ens pot ajudar la fisioteràpia per tal d’aconseguir relaxar la musculatura de la boca i millorar aquesta tensió bucodental.

Cada cop hi ha més nens i adults que pateixen aquest problema, degut a l’aument de l’stress i l’ansietat.

En un adult cal tenir en compte que l’alcohol, el tabac consumir drogues com extasi o cocaína, i prendre més de 6 cafès al dia aumenta la probabilitat de tenir bruxisme.

Com alleujar el dolor?

-aplicar gel a la mandíbula

-evitar menjar aliments durs i no forçar la mandíbula

-evitar mastegar xiclet

-beure molta aigua

-fer estiraments dels músculs de la boca

També es recomana

-fer dieta rica en calci per protegir l’esmalt de la dent

ATENCIÓ ESPECIAL EN PERSONES AMB DIABETIS

La diabetis és una malaltia que es caracteritza que tenir nivells de glucosa alts a la sang.

El problema és que si aquesta glucosa es manté alta durant anys pot acabar danyant els òrgans.

Tota persona que pateixi diabetis ha de saber que al llarg de la vida pot presentar complicacions de salut, entre les quals hi ha la salut bucodental.

La PERIODONTITIS és 3 vegades més freqüent en persones amb diabetis.

També és molt normal que la persona diabètica es queixi de sequedat de boca. A vegades inclús aquesta és la causa del diagnòstic de la diabetis.

Quan la glucosa és elevada s’elimina per la orina arrosegant aigua, lo que produeix certa deshidratació i per tant no es produeix saliva en quantitat ni en composició adequada.

Què passa quan no hi ha suficient saliva a la boca?

la saliva és un protector bucal que ajuda a el-liminar les restes dels aliments que queden enganxats a les dents i les genives.

La saliva també ajuda a controlar el creixement de les bactèries patògenes que produeixen les càries i la falta de saliva fa crèixer la placa bacteriana.

La composició de la saliva està alterada, tant en minerals com en glucosa, i llavors apareixen molt fàcilment les càries i la periodontitis.

El bon control glucèmic gràcies a una bona alimentació sana i controlada juntament amb la realització d’exercici físic, i una bona hidratació minimitza el risc de desenvolupar aquestes complicacions.

Hi ha altres malalties com la hipertensió o la depressió que a vegades requereixen fàrmacs que també tenen com efecte secundari aquesta sequedat bucal. Es important hidratar-se bé i si cal hi han uns gels especials per aquesta sequedat, la gama XERO, que ens ajudarà molt a prevenir complicacions gràcies a mantenir la humitat de la boca.

Degut a la sequedat augmenta la placa bacteriana i les persones diabètiques tenen molt de risc de tenir periodontitis.

Cal dir que la periodontitis i la diabetis s’empitjoren l’una a l’altre.

Com més diabetis, més periodontitis, i com més periodontitis, més diabetis.

Per això és tant important controlar-se la glucèmia, per evitar complicacions a les genives, que ràpidament evoluciona de forma fatal.

Per una persona diabètica es fàcil perdre les dents molt ràpidament.

Tanmateix si tenim el sucre controlat, això no passarà.

També és important saber que alts nivells de glucosa empitjoren altres òrgans com el cor, la retina, els ronyons i els nervis.

I molt important també saber que la infecció crònica local de la boca pot ser una font de bactèries que passaran a torrent sanguini i que activaran una resposta immunitària inflamatòria a nivell sistèmic, lo qual al mateix temps també pujarà encara més els nivells de glucosa.


CONSELLS FINALS

-RENTAR-SE BÉ LES DENTS DESPRÉS DE MENJAR I SOBRETOT ABANS D’ANAR A DORMIR.

-NETEJAR-SE BÉ ESPAIS INTERDENTALS

-CANVIAR CADA 2-3 MESOS EL RASPALL.

-UTILITZAR UN RASPALL QUE NO SIGUI DUR.

-COL·LUTORI SENSE ALCOHOL

-RASPALLAR LA LLENGUA

-CADA ANY VISITAR ODONTÒLEG I CADA 6 MESOS SI ÉS DIABÈTIC

-NO FUMAR, MULTIPLICA PER 5 EL RISC DE TENIR PATOLOGIA BUCODENTAL.

-SI SANGRA QUAN ES RENTA LES DENTS, ANAR IMMEDIATAMENT A L’ODONTÒLEG.


RECORDA QUE EN TENS A LA TEVA DISPOSICIÒ PER QUALSEVOL CONSULTA.

73 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Comments


Publicar: Blog2_Post
bottom of page